BIOGRAFIA DE MERCÈ RODOREDA
Infantesa (1908-1921): Era filla única i sobretot “néta única”. Va anar molt
poc a escola i la seva infantesa va ser més aviat solitària, no tenia amics. El
1921 mor l’avi i arriba l’oncle d’Argentina. Aquest s’instal·la a la casa
familiar. Els canvia l’estil de vida: imposa molta austeritat i un ordre
desmesurat. Ella el tenia idealitzat des de les cartes enviades d’Amèrica i que
li llegia el seu avi. Va acabar casant-hi el dia que complia vint anys. Ell en
tenia catorze més. Van necessitar dispensa papal, per la consangüinitat.
Joventut (1921-1938): Al cap d’un any del
casament (el 1928), va néixer el seu únic fill: Jordi Gurguí Rodoreda. A partir
d’aquest moment comença a escriure per aconseguir alliberar-se de la dependència
econòmica del seu marit.
1931: República. Publica
la primera novel·la. Fa de periodista a la revista Clarisme.
1937: Durant la Guerra Civil treballa
de correctora de català en el Comissariat de Propaganda de la Generalitat. Viatja
a Suïssa. Obté el Premi Crexells, Aloma.
Se separa del marit. El seu suposat amant, Andreu Nin, polític comunista del
POUM, és detingut, torturat i assassinat.
1938: Viatja a Praga com
a representant del PEN Club, amb Francesc Trabal.
Edat adulta: Exili
(1939-1972): Fuig en un
bibliobús amb intel·lectuals catalans cap a París (carta a la seva mare: diu
que segurament tornarà al cap de 4 o 5 mesos). Al castell de Roissy-en-Brie,
inicia una relació amb Joan Prat i Esteve (pseudònim: Armand Obiols), que estava casat amb una germana de Francesc Trabal
i també tenia un fill, que s’havia quedat a Sabadell amb la seva esposa. El
grup d’exiliats es divideix en dos bàndols.
1940: II Guerra Mundial.
Amb l’Obiols, fuig dels nazis, fins Orleans.
1941: L’Obiols és
detingut i condemnat a treballs forçats en una pedrera. La relació ha de continuar a distància, per carta. Mercè
Rodoreda sobreviu cosint, fent bruses i, a més té greus problemes de salut (perd
un ovari, segons una carta a Anna Murià).
1946: S’instal·len a
París. Continuen els problemes de salut (paràlisi del braç dret) i no pot
escriure.
1951: Un cop recuperada,
s’interessa per la pintura.
1954: Es traslladen a
Ginebra perquè l’Armand Obiols aconsegueix una feina de traductor a la UNESCO.
1958: Comença a publicar:
Vint-i-dos contes. L’Obiols mantenia
una relació amorosa amb una altra dona sense trencar amb la
M. Rodoreda.
1962: Gràcies a l’amistat
amb Joan Sales, el Club dels novel·listes li publica La plaça del Diamant. A partir de 1965, anirà publicant les seves
Obres Completes (rebutja les quatre primeres novel·les).
1966: Mor la seva mare.
1967: Publica La meva Cristina i altres contes.
1969: Mor el seu
oncle-marit. Rodoreda es distanciarà encara més del seu fill (tenia 40 anys) i la seva família
per problemes en el repartiment de l’herència.
1971: Mor sobtadament
Armand Obiols a Viena i Mercè Rodoreda descobreix que tenia una altra amant.
1972: Retorna a
Catalunya, a Romanyà de la Selva
(Girona) no pas a Barcelona amb la seva família.
Vellesa: Romanyà
(1972-1983):
Viu en el xalet de la seva amiga Carme Manrubia. Es coneixien des de la Guerra civil, havien
treballat en el Comissariat de Propaganda. El 1979 acaba la construcció de la
seva pròpia torre, per desavinences amb la seva amiga. Als últims temps, ja
malalta de càncer, es reconcilia amb el seu fill i els seus néts...
OBRES
(1932) Sóc
una dona honrada, Llibreria Catalònia.
(1934) Del
que hom no pot fugir, Ed. Clarisme.
(1934) Un
dia en la vida d'un home, Badalona, Proa.
(1936) Crim,
edicions de la Rosa
dels Vents.
(1938) Aloma (1a versió), Institució de
les Lletres Catalanes.
(1958) Vint-i-dos
contes, Ed. Selecta.
(1962) La
plaça del Diamant, El Club dels Novel·listes.
(1966) El
carrer de les Camèlies, El Club dels Novel·listes.
(1967) Jardí
vora el mar, El Club dels Novel·listes.
(1967) La
meva Cristina i altres contes, Ed. 62.
(1969) Aloma (2a versió), Ed. 62.
(1974) Mirall
trencat, Ed. 62 i "La Caixa" (MOLC, 92).
(1978) Semblava
de seda i altres contes, Ed. 62.
(1979) Tots
els contes, Ed. 62 i "La Caixa" (MOLC, 18)..
(1980) Viatges
i flors, Ed. 62 ("El Cangur", 128).
(1980) Quanta,
quanta guerra..., El Club dels Novel·listes.
----------------------------------------------------------------
(1985) Cartes
a l'Anna Murià, 1939-1956, La
Sal.
(1986) La
mort i la primavera, El Club dels Novel·listes, 1988.
(1991) Isabel
i Maria, València, Ed. 3 i 4.
(1993) El
torrent de les flors, València, Ed. 3 i 4.
(1993)
Bestioles, Revista de Girona, núm. 157, Diputació de Girona (abril,
1993)
FONT: http://www.uoc.edu/
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
